Tag Archives: Ecologia

Crea un hort a casa teva fàcilment!

T’imagines cultivar tomàquet, enciam i altres vegetals a la terrassa de casa teva? Donc és possible i molt més fàcil del que sembla, gràcies al nou concepte d’hort urbà, que permet produir hortalisses i vegetals a un pati, terrassa o balcó i poder mejar-les directament. De l’hort al plat.

L’hort urbà (enllaç en castellà) és una idea ecològica que ja està molt estesa a tota Europa on no s’utilitzen adobs químics ni insecticides. Realitzar el nostre propi hort no ens portarà massa temps, però hi cal una dedicació mínima.

Varietat de cultius
Per tal d’aprofitar el petit espai que tenim, el millor és cultivar diferentes varietats (enllaç en castellà) o policultiu. Cal combinar plantes compatibles entre si, doncs evitarem plagues i enfermetats, i el seu rendiment és major que si les cultivem per separat. Per exemple, l’enciam és compatible al costat de tomàquets, cebes i pastanagues.

Consells per a muntar l’hort urbà
És necessari que el situem on hi toqui molta llum per tal d’aportar màxima energia a les plantes. Necessitem recipients per a cultivar, com ara contenidors (de diferentes mides), jardineres i taules (enllaç en castellà) més altes i còmodes amb un drenatge òptim per a que penetri l’aigua fàcilment.

Hi posarem una terra especial: substrat ecològic, que, normalment, és una barreja de compost que durarà uns quants mesos. Regar el nostre hort és bàsic. Ho podem fer manualment amb regadores o sistemes de reg gota a gota programats que porten moltes jardineres o regs automàtics que permeten l’estalvi d’aigua.

Què podem cultivar a la primavera?
Els mesos més òptims per a començar el nostre cultiu d’hort són abril i maig.  Quan les temperatures són més càlides podem afegir hortalisses d’estiu, com ara mongetes al costat de bledes, cogombres, cols, carbasses, melons, albergínies… que podem recollir al cap de dos o tres mesos. L’enciam es pot cultivar durant tot l’any.

Si aneu perduts, sempre podeu optar per consultar el manual de l’hort urbà.

A més, podem aprendre a cultivar el propi hort urbà participant en un taller en una casa rural on es realitzan tot tipus d’activitats. Ara ja pots gaudir d”unes bones amanides o unes albergínies molt gustoses recollides del teu hort!

Una visita al Parc Natural de l’Alt Pirineu

El boscos i parcs de Catalunya ofereixen una riquesa natural i paisatgística única. Amb motiu del l’Any Internacional dels Boscos, la preservació del medi ambient agafa una nova força per a conservar els boscos a tot el món, i per això destaquem aquestes zones, com el Parc Natural de l’Alt Pirineu.

El Parc ocupa les comarques del Pallars Sobirà i el nord de l’Alt Urgell i comprèn bona part del Pirineu català. Esdevé el parc natural més extens de Catalunya, ja que compte amb 69.850 ha.

La seva flora és pròpia del nord de Catalunya, on hi destaquen les fagedes, avetoses mixtes, els matollars d’alta muntanya, les carrascars i les pinedes.

La fauna també és força variada: l’àguila daurada, el cabirol, el cérvol, el senglar i, fins i tot, el conegut ós bru, una espècie en perill d’extinció. Al Parc trobem molts llacs i rius, i això ens permet veure truites i llúdrigues. Però l’animal més important del Parc és la sargantana pallaresa, que va ser descoberta cap als anys 90.

L’àmbit del Parc ofereix un patrimoni cultural de gran interès, ideal per anar en bicicleta, fer equitació i practicar senderisme. Ens aporten un testimoni valuós amb esglèsies romàniques que daten del segle I, com ara els conjunts històrics de Vilamur (declarat Bé Cultural d’Interès Nacional) i el centre de Montferrer i Castellbò.

Altres municipis que formen el Parc, com Alins, Lladorre o Rialp, presenten un conjunt de cases de pedra i la possibilitat de fer esports d’aventura, sobretot a la primavera.

Entre els diferents itineraris destaquem la Vall de Baiasca, des d’on accedir per Arestui; i la Vall de Santa Magdalena, on arribar des de Farrera i fer excursions i parada a Llavorsí per veure el castell de Gilareny del segle X.

Per a més informació: Parc Natural de l’Alt Pirineu.

2011, Any Internacional dels Boscos

El 2006, l’Assemblea General de les Nacions Unides va aprovar la resolució per la que es declarava el 2011 Any Internacional dels Boscos (enllaç en anglès). La preservació del medi ambient agafa una nova força amb la celebració d’aquest any que posa les bases per a mantenir i conservar els boscos a tot el món.

Durant 2011 es vol prendre major consciència que els boscos són part integrant del desenvolupament sostenible del planeta. Amb el lema “Els boscos per les persones”, es busca ajudar a la difusió i intercanvi d’estratègies per tal d’afavorir l’ordenació forestal sostenible i la degradació dels boscos, doncs gràcies a aquests tenim beneficis econòmics, socioculturals i ambientals.

Cal recordar que a la cimera de Cancún, que va tenir lloc a finals del passat any a Mèxic, es va acordar la creació d’un programa per tal de reduir les emissions de deforestació i degradació forestal (REDD+) per portar recursos a les comunitats dedicades a la conservació dels boscos. Aquesta iniciativa és força important, doncs segons la FAO (enllaç en castellà), la taxa de deforestació mundial s’ha reduït en un 37%, però encara queda molt per a fer, sobretot a Sud-amèrica i Àfrica.

Durant aquest any, tindran lloc algunes iniciatives per tal de fer factible el lema proposat per les Nacions Unides. Catalunya té una massa forestal d’un 40%, és a dir, gairebé la meitat de Catalunya és bosc, una proporció de pràcticament 200 arbres per habitant.

Alguns d’aquests espais són el massís del Montseny, que el trobem entre les comarques de Barcelona i Girona, on una gran part es correspon amb l’espai protegit del Parc Natural del Montseny amb els turons de L’home i el de Matagalls. El Parc d’Aigüestortes, al Pirineu de Lleida ofereix un impressionant paisatge on hi destaquen els llacs i estanys d’origen glacial quaternari; o el bosc de la Fageda d’en Jordà, a la Garrotxa, al municipi de Santa Pau, envoltat de bona part dels vint-i-un volcans que hi trobem en aquesta comarca.

Boscos per visitar, conservar i preservar no només aquest any, sino sempre.

Segueixes les tres erres del bricolatge ecològic?

La preservació del Planeta es converteix en quelcom prioritari per a que tots visquem en un món millor. Per aquest motiu, es va definir, a Japó l’any 2002, la idea de les 3 erres en sostenibilitat (enllaç en anglès), com a mesura per establir una societat orientada al reciclatge. Aquestes tres erres són, principalment: Reduir, Reutilitzar i Reciclar. Si les complim, garantim una millora del medi ambient. Amb un gest, tenim molt guanyat.

Reduir: Acabem o eliminem el consum excessiu de productes per minimitzar el nostre impacte. A casa, podem reduir el consum d’energia, aigua i llum, desendollant els aparells electrònics quan no els necessitem.

Reutilitzar: Utilitzem de nou un producte o objecte en la seva funció original, sense que pateixi cap variació. És a dir, es basa en allargar des del seu disseny fins al seu ús la vida útil dels materials. Podem fer moltes accions, com omplir les ampolles d’aigua o utilitzar el paper per dues cares.

Reciclar: Potser és una de la que més estem sentint parlar. Usar els materials diverses vegades per fer nous productes, amb la reducció i d’utilització de noves matèries primeres. Segons la RAE (enllaç en castellà), es tracta de sotmetre un material usat a un procés perquè es pugui tornar a utilitzar. Podem reciclar les bosses de la compra per a diferents usos i, per descomptat, reciclar cartró, vidre, metall, plàstic…

La idea de les 3 erres es va popularitzar gràcies a l’organització ecologista Greenpeace (enllaç en castellà), que ha afegit erres, com per repensar, reestructurar i redistribuir. Segons Greenpeace, hem de repensar la nostra manera de vida, les nostres necessitats bàsiques per a diferenciar-les de les prescindibles. També reestructurar el sistema econòmic perquè, en lloc de produir béns superflus, es concentri en la satisfacció de les necessitats de tots, i redistribuir per repartir els béns entre tots els habitants del Planeta.

Recorda que viure en un món millor depèn de tu, ja que amb aquestes accions aconseguim reduir energia, aigua i matèries primeres, estalviem diners i temps, i reduïm l’impacte de productes que contaminen la natura.

Protecció d’animals en extinció a Catalunya

Cada cop són més les espècies en perill d’extinció a tot el món que entre tots hem de protegir. A Catalunya, la Generalitat té molt present quines són aquelles que necessiten d’una atenció especial per a les que s’estableixen programes de recuperació. Les espècies en perill d’extinción poden veure el seu hàbitat natural seriosament amenaçat, de manera que si no se li presta l’atenció necessària podria arribar a desaparèixer.

Entre les diferents espècies en extinció que el Departament de Medi Ambient té més en compte hi destaca la sargantana aranesa, que es troba al massís de Maubèrme i a les seves rodalies, entre la Vall d’Aran i l’Ariège. Entre els factors d’amenaça trobem la reduïda àrea de distribució: poblacions aïllades i petites, que la fan molt vulnerable, així com l’escalfament climàtic. L’ocell xoriguer petit és una altre que nidifica a Lleida i Girona, principalment. El Departament de Medi Ambient fa més de 15 anys que treballa amb aquesta espècie. Després de la seva extinció com a reproductor l’any 1986, s’ha reintroduït amb els exemplars obtinguts per cria en captivitat.

Altres són la Nàiade de l’Ebre, el cranc de riu o el cargol d’aigua dolça. Per la seva banda, el tritó del Montseny és un amfibi exclusivament aquàtic, adaptat a les aigües corrents. Des de l’any 2006, la Diputació de Barcelona i la Generalitat cofinancen el Projecte de conservació del tritó del Montseny en l’àmbit del Parc Natural del Montseny.

Però un dels més importants és l’ós bru, que és present a la Vall d’Aran, el Pallars Sobirà, el Pallars Jussà, l’Alta Ribagorça, l’Alt Urgell i la Cerdanya. El 2009 hi havia entre 22 i 24 óssos als Pirineus centrals i orientals, és per això que des dels anys 80, la Generalitat porta la gestió i la protecció d’aquesta espècie, determinant de la presència als Pirineus de Lleida i fent el seguiment de la població d’óssos alliberats els anys 1996, 1997 i 2006, procedents d’Eslovènia.